Capítulo 7: Mira el relat de una tragedia… /cap7
Mira el relat de una tragedia…
Avui he anat un altre cop a la biblioteca… crec que m'he enamorat! però no es pot saber, ell és un pària, del que des de petits ens ensenyen que hem d 'odiar, ell és un macabeu ,petitet i molt maco!, és simpàtic , agradable , i sempre escolta els meus problemes, el vaig conèixer un dia buscant un llibre antic sobre micro computació antiga, va ser amor a primera vista, des de que em va mirar amb aquells ulls tan profunds , vam començar a parlar i, de mica en mica me'l anava trobant a la biblioteca, i ens vam fer amic, jo una senyoreta d'alta posició del segment S, m'havia enamorat de un pària , un macabeu, que em feia riure, si tenia algun problema m'escoltava, però no podia fer - res,si no reprimir els meus sentiments, estava marcat com a macabeu , m'havia enamorat d'en Garlick , el Macabeu…
De mica en mica , d'anar-nos trobant , vaig fer una aposta per canviar la situació , i vaig convèncer en Jonàs ,el meu amic de la infància , que realment sabia com era jo ,fora de la jerarquia de classe asignada, volia fer que en garlick visques amb nosaltres, fent servir la base de contactes que tenia, per que no es sentis diferent, i mica en mica en la intimitat de casa nostra li podria revelar el meu amor sense que la societat ho vies. però abans que pogués dir ni un sol mot de expressar el meu amor , ell va pensar que era una fase rebel de adolescent, ja que em coneixia de feia molt arran de anar repetides vegadesa la biblioteca a veure-l , i com en el fons anar contra el sistema estava de moda en els joves de classificació S del continent.
d'acord el que es feia mes era posar microbombes en màquines expenedores de serum 23 de control , dels barris A i B, sense ferits ni morts, com també fer que un ciutadà, classe A pogués Viure en una Casa clase S , però fer que un Macabeu visqués com en una clase S , i que hi hagués en un futur una relació romàntica , feia que en Jonàs estigues eufòric , només per la primera per ell ja seríem l'enveja de tots els joves de classe S , i potser de classe SS.
Sabia que les seves intencions eren més profundes que un simple acte de rebel·lia. Volia que en Garlick conegués qui era realment, sense les presses ni les expectatives de la societat. Cada dia que passava, el desig de compartir el seu amor creixia, però la por a ser rebutjada i a perdre la seva amistat la feia vacil·lar.
Però el que no sabia és que jo realment, m'havia enamorat d'en Garlick, i que si acceptava viure amb nosaltres buscaria la manera d'eliminar el codi de macabeu que portava per poder-nos casar, i estar junts, era encara més perillós que ser un rebel, era contactar amb faccions rivals. Em va costar convèncer en Garlick que vingués a viure amb nosaltres, el vaig enganyar dient-li que havia de pagar un lloguer, per què sabia que en el fons era una mica tossut i orgullós. Ell no sabia quins sentiments tenia jo per ell, al final ho vaig aconseguir, tenia en Garlick, visquen amb mi, però, no li podia confessar els meus sentiments, per llei només podia sortir amb gent de la meva classificació, com a mínim classe A, o clase S, si enxampaven una confessió a una classe inferior desapareixeriem del planeta, i vindran els homes de blanc per fer una reestructuració celebra'l i oblidar l'amor que tenies per aquell inferior de classificació, sobretot per un Macabeu!
En fi, també tenia un aliat ,- el que menys s'espera-ria en Garlick- ,el Senyor Remigton, En fi ,Encara no sé el per que em va ajudar , però... em va ajudar a buscar llibres prohibits per les autoritats ,em va ajudar a trobar alguns dels llibres perduts dels macabeus i en algun parlaven de formules , i de la creació de un sistema, però que era més teòric que real, ja que crear un sistema com a tal era considerat perillos per els macabeus per por que la IA es descontroles, ja que en aquells llibres de segles anteriors la IA era considerada perillosa per pór del que podría ser, si tothom tingues un sistema tan poderos com aquell teroicament formulat.
Se sap que va començar a editar la mateixa IA al llunyà planeta Terra, però faltava el programari i que després de deu mil generacions de macabeus podria funcionar, però era més teòric que real, només es van crear uns microbots d'autoaprenentatge del sistema amb una I.A. que iria aprenent sola amb el pas del temps, però que van decidir que era massa perillós pels macabeus una IA d'autoaprenentatge, universal amb cada base de dades del sistema còsmic, ja que creien que no la podrien controlar; això no obstant, algú va crear els microbots, d'energia estel·lar i segons el creador encara que no estiguessin connectats a cap xarxa estaven aprenent cada microsegon, només faltava instal·lar-lo en el còrtex d'un voluntari per provar la veracitat de la seva afirmació i aquells que s'instal·lessin els microbots en ells tindrien una gran ajuda en el seu dia, a dia, però segons informes d'investigació, de les quals vaig tenir accés, el support economic, i la dificultat per trobar voluntaris es va acabar, poc després de treure el prototip a punt per a instal·lar, ja que els macabeus, van decidir parar la investigació per perillosa, el cas és que el prototip es va fer fa eons i va seguir millorant-se cada segon com seria un sistema així després d'eons.
Microbots, protoptip de Ia, microbots, microbots… Si!!i microbots amb IA, allo seria la solució, segur que els macabeus , tenien una tecnologia que fa que estiguem segles endarrere , o això és el que em sembla després de llegir el que acabo de llegir, un sistema que es millora sol des fa eons , ia , que es una ia , ni idea , però això segur que ajuda-la a en garlick.
Se sap que va començar a editar la mateixa IA al llunyà planeta Terra, però faltava el programari i que després de deu mil generacions de macabeus podria funcionar, però era més teòric que real, només es van crear uns microbots d'autoaprenentatge del sistema amb una I.A. que iria aprenent, però d'on trec els microbots macabeus que es van fer fa segles… Armes, és tecnologia perduda, en fi, llavors em vaig apuntar a una universitat d'arqueologia espacial en línia que et donava els coneixements només connectant el servidor pirata d'ella, ja que els coneixements d'arqueologia espacial, només estan permesos a gent del govern i a famílies properes a elles independent-met del estatus en la qualificació de ciutadà que estiguessis en Eurípides.De llavors ençà em vaig apuntar a arqueologia espacial de forma oficial, però amb els meus contactes em van donar un xip d'informació perduda, en el que em donaran l'ensenyança universitària directament al cervell de manera no-oficial, sense que les autoritats s'adonessin del fet que no formava part del govern ja que en Jonnas hakageria els servidors governamentals.
Després que en Jonàs, desbloqueges l'ensenyança dels nivells de màxima autoritat al sistema universitari d'arqueologia del govern; vam tenir un accés a informació que només els governants podien conèixer, però en el fons és sàvia, pel boca-orella, que, les autoritats en el fons, no els importava gaire; si la gent sabia d'història i no els hi donava importància i no era hi havia apenes persecucio per que la gent,s'instales alguna cosa d'història en el seu cervell, mentre no te enxampessin infraganti cap problema.
En el fons era una llei antiga i desfasada, que no importava gaire a ningú, ni a les pròpies autoritats, ja que els que és saben saltar la llei per saber història, per norma general, després d'atrapar-los, les autoritats, van veure que simplement o feien per curiositat,o per tornar-se un hacker de barret blanc per el govern, i tornar-se funcionari de ells, encara que no necessiten anar a treballar perquè la vida la tenien solucionada, i més com més alta la qualificació del govern t'assignen segons la teva genètica realment que amb allò, no feien ni revoltes, ni feien res de res, com solia dir la Júlia...
Si fos per la creació d'armes hi ho algun altre més perillós per la societat segur que estarien més protegits en la jerarquia, però l'arqueologia espacial..., En el meu ordre jeràrquic a les autoritats no els importava si desbloqueges coneixements fora de la teva assignació , ja que en el fons el que estudiava arqueologia, era simplement per fanfarronejar en actes socials i dur-la a terme, faltaria tenir un permís d'excavació nivell F1. Molt per sobre dels rangs de classificació ciutadana d'una sola lletra.
És com si la societat o el govern de Eurípides hagués decidit que el coneixement que pot ser perjudicial ha de ser controlat, mentre que altres àrees, com l'arqueologia, es poden trivialitzar. Com si excavant en el passat poguessin ignorar les conseqüències del que podem trobar.
¿i si trobem el prototip? ¿Si realment podem accedir a la tecnologia perduda dels macabeus? Podem canviar-ho tot!"" La idea em va encendre. El prototip no només representa un avenç tecnològic, sinó també una oportunitat de desafiar l'autoritarisme i reivindicar el coneixement com una eina de poder , com canviar la societat , i aleshores , només aleshores podrem dir overtament que en Garlick m'agrada! I crec que será un amor recíproc, per la manera, que últimament , me s'està mirant a casa , a vegades el miro de reüll, em faig com qui no vol la cosa , em fa feliç, ara tinc que trobar-me amb la resistència , per veure si per casualitat an aconseguit trobar el prototip perdut en altres planetes o fabricar-lo de nou per poder donar-li al meu macabeu favorit…
En el qual havia enganyat una mica al dir-li que havia accedit als estudis de arqueologia espacial de manera oficial, per no espantar-lo de les meves intencions romàntiques per ell
Segons els meus contactes , els adolescents rebels fabricants de microbombes els autonoments CPJ ( El Consell de POder Just per la LLibertat) no se qui va escollir el nom… en fi , normal en adolescents, hi havia una organització més poderosa que els hi compraven el material per fer les microbomba-s , però era difícil saber qui els manava i com accedir a ells.
Per poder connectar amb l'organització superior, vaig optar per crear un avatar a la xarxa Karl Marx Astoria coneguda per albergar les comunicacions secretes d'organitzacions antisistema, però que era necessària una VPN interplanetària per accedir, i un mac del 90 terrestres antic que no estigui controlat per al govern de Eurípides, cosa per atzars del destí, el senyor Remigton en tenia un, que em deixava escassos minuts dintre de la biblioteca en el seu despatx mentre ningú accedia allà. . Aquest avatar seria fals, però amb un coneixement ancestral que provindria dels xips de història espacial que li donaria credibilitat hi ha on em permetria accedir a informació restringida i aconseguir trobar , sinó crear el sistema perdut dels macabeus.
Vaig dissenyar un perfil atractiu amb una biografia que reflectia un home expert en arqueologia espacial que treballava fora del sistema. però que era en realitat era boig per les antiguitats i també un traficant de tecnologia antiga; Vaig començar a publicar que estava buscant els microbots antics com altra tecnologia obsoleta i obres d'art antigues per vendre-les. Em vaig fer anomenar Mr. Sucaba, el arqueòleg espacial , un comerciant de el mercat negre , en tecnologia antiga que també comerciava amb microbombes. Qui no voldria fer negocis amb mi, amb un perfil tant ben parit!.
La veritat, el perfil meu normal era simple, noia enamorada d'un impossible per la societat, que en el fons simplement viu gràcies al que el govern d'Eurípides li ha provingut totes les necessitats segons la classificació que he tingut, i que abans de conèixer en Garlick era coneguda per una fanàtica dels llibres, ja que encara que trobem els mateixos llibres a la xarxa , m'agrada assaborir les olors de l'antic paper mentre llegia llibres, mentre una tarda el vent que passava entre els edificis i la llum dels anuncis electrònics il·lumina suaument l'escriptura impresa en paper electrònic retroil·luminat, en tap-pads numerats amb el nom de cada novel·la al costat, que cada un tenia energia infinita gravada en discs de diamant a l'interior, que encara que la xarxa caigués, aquells llibres sempre existeix-n!, simplement soc una noia enamorada!! Que he canviat un xic per amor!
Per aconseguir fama al principi, em vaig dedicar a fer un comerç, del real, de tecnologia perduda, realment a les autoritats no els importava aquest tipus de comerç! Mentre tinguessin la població com xaiets!,
Si volien comprar àmfores de fang per decorar casa d'alguna persona de classe S, SS, A, B, etc.; jo els hi en subministra-va. Pròpies de períodes antics que ja ni es recorden. En el fons a les autoritats i els clients no els importava si eren reals o no eren reals. Aquelles persones que em compraven, volien fer el fatxenda davant de les seves amistats del fet que havien aconseguit alguna cosa, que en Eurípides no era permès. O no tenien la qualificació necessària per obtenir-la. Sabent conscientment que si alguna autoritat els hi troba aquella àmfora de fang, o una brúixola de tecnologia antiga, o algun altre objecte que no estigués proporcionat per al govern d'Eurípides, en les seves botigues de queviures públics per la societat. Simplement, els requisaran i els farien pagar una petita multa. Tant en diners o depenent de què fos els hi baixarà-n algun punt la Qualificació.
De mica en mica el meu avatar va aconseguir fama. A part de fer d'intermediari secret per als meus amics del CPJ; que no sabien que era la meva persona, el seu gran amic Sucava! Que els hi aconseguia el que fos (cosa que em feia riure una mica) els hi aconseguia material per tots els seus projectes! Gamberrisme adolescent amb tocs de rebel·lia a la jerarquia establerta això era el CPJ. Amb el que vaig anar veient en els meus comerços simplement eren quatre eixelebrats que en els fons les autoritats, ni els preocupaven, però em serveixen per al meu propòsit. Aleshores de mica en mica vaig aconseguir el contracte que em donaria a l'accés a la tecnologia perduda. Però abans de poder accedir a ella, els hi vaig fer encàrrecs insignificants de compra i venda del seu material dins d'Eurípides. Mr. Sucava era un gran contrabandista!, però sobretot era un gran intermediari entre delinqüents, ja que el que realment del que em dedicava, era a posar el comprador, amb contacte amb el venedor a canvi d'una petita comissió, poca cosa, però era la més buscada del sector segons em van dir alguns dels meus clients entre riures cibernètics ,no obstant això, en el fons estava tranquil·la.
Pel fet que per crear una identitat o avatar a la xarxa Karl Marx Astoria es necessitava una identitat real, confirmada bioquimicament per la xarxa intergalatica creada fa eons un sistema que segons popular-ment es savia que no es podia falsificar per que cada un te la seva empremta dactilar biologica "imposible" de falsificar segons s'explicava en totes les escoles de la galaxia des de abans de que un pogués caminar. Per això va ser facil que no em trobessin, es pensaven que Mr. Sucava realment existia. Cosa que amb els coneixements d'en Jonàs i una mica de coneixement d'història espacial d'alt nivell que sobrepasa el govern de Eurípides ; vam poder crear una rèplica d'una càpsula biològica de transmutació electrònica, que feia que en el registre de l'avatar no pogués detectar la firma biològica d'un, per molta seguretat que un poses. La pega és que era el meu avatar sintètic que havia d'interactuar amb el mac, ja que mentre esperava els negocis poc lícits i buscava allò que m'aproparia al meu amoret, era més segur estar dintre de la càpsula per evitar deteccions biològiques en la xarxa.
Després de mot buscar, vaig aconseguir els microbots, de la manera més inesperada, resulta que mentre parlava amb el Sr. Remigton sobre com aconseguir-los, i el complicat que era trobar-los, ja que estaven encesos en una vella computadora Commodore amb el número de sèrie, poca broma, amb el número 1234567890. I per trobar aquesta informació, no va ser fàcil, després de milions d'intercanvis, amb els compradors i clients, de mica en mica, vaig obtenir la informació d'on podien haver amagat aquests microbots tant "perillosos" i quan en una trobada secreta amb el Sr. Remigton li vaig comentar que hi havia poques commodore després de tants anys i menys trobar-la amb el número de sèrie tant específic. Al senyor Remigton se'l li van obrir, els ulls com plats. I en l'instant següent, va dir que ell tenia aquella Commodore, ja que era un col·leccionista de tecnologia obsoleta, i que es recordava d'aquella commodore, per què la va comprar en una subhasta especialitzada fa molts anys fora del sistema en un viatge de plaer finançat per al Govern, ja que ell tenia una Qualificació d'alt rang. I la tenia enmig de la seva col·lecció, però com no la va desmuntar, no sabia que podien haver-hi els microbots.No vaig trigar gaire a anar a buscar-la a casa del Sr Remigton i portar-la a en Jonas. O vaig fer un dia que en Garlick tenia feina que el Sr Li Mengi li donava de més per ser Macabeu, on al meu parer el tractava fatal, cosa que en Garlick no veia, a més en parlava meravelles de ell , el tenia enganyat. i així content i enganyat feia el doble de feina que li pertoca-va . a més de suportar el menyspreu velat que li feia el Sr Li sabia que era normal , Jo com a bona ciutadana del Govern entenia que els Macabeus tenen que ser despreciats, peró no el meu amoret, ell tenia que ser meu i de ningú més. JO la mira sempre respectar les ordres del govern , només es que en Garlick potser es van equivocar i no era un macabeu, i aquells microbots m'ajudaria-n a demostrar que en Garlick no era macabeu, o amb ells podria fer que un cop instal·lats en el seu cos anar a un centre de oficialitat, que no detectes el gen Macabeu de el seu cos , ell podria recuperar la família i fer-ne una amb mi , no em deixaria de conformar en menys de 10 fills , ja que amb menys no puc ajudar a al govern de Eurípides , potser sí que en aquest moments feia quelcom que era il·legal a els ulls de les autoritats, però si me'n sortia bé, aconseguiria un nou ciutadà oficial , amb sort amb un rang igual que el meu , i podríem tenir nens preciosos i ciutadans que han eliminat el gen macabeu de la societat, i axi ajudant a Eurípides a eliminar els macabeus , sense matansas o genocidis , fent nens , superiors. Amb aquest argument , vaig poder convèncer en Jonas , el meu amic de infància , ja que ell sempre des de l'escola em va veure mirant com treballaven els macabeus , i preguntant-me per què no ho feia una màquina , ja que eren més útils que la púrria de macabeus . A més a l'escola ens ensenyaven la historia oficial , a llegir a escriure , a través de coneixement implantat. a mes ens posen la vacuna G.O.B per combatre els atacs cibernètics de forces estrangeres al nostre cervell i la vacuna que cura totes les malalties i et mantenia adolescent de 15 anys , 70 anys més als 10 anys.Amb tots aquests arguments com podia ser en Garlick un Macabeu, si li van posar la vacuna , i li van posar la vacuna G.OB. per partida doble , la que et posen als 10 anys i un reforç per macabeus en forma de codi de barres que els serveix de identificació. cosa que no sabia gaire gent, però es el que em comentaba la resistència que feien , amb ells per evitar que una força estrangera els fes servir.
Amb mes motiu el meu amoret no podia ser una púrria de Macabeu, era un fals positiu , n'estava segur , com algu tant maco , simpàtic , que em feia riure era un macabeu lleig i antipàtic. estaven equivocats , i anava a fer el que fos per demostrar-ho i a la vegada ajudar al meu govern a veure el seu error i com a premi obtendria el meu amoret , i pujaria un rang o mes a la qualificació per ajudar a solucionar el problema dels falsos positius dels Macabeus que crec que han sorguit, ja que en Garlick , com podia ser un Macabeu. Impossible!!Per això eren els microbots , els mes nous estaven controlats per el govern de Eurípides, , no tenien tanta cosa com els antics, a mes al no estar registrats eren mes facils de modificar un cop implementats!
Eren molt dificils de fabricar nous, era mes fàcil trobar lo obsolet. Per aquest motiu Mr Sucava existia. En els altres sistemes encara algú conservava alguna cosa en les seves col·leccions personals. Ja que els oficials nomes servien per implementar informació al cervell de la persona, evitant memoritzar les coses i algun millorament físic espontani, segons qualificació.Un xip amb tantes coses com deia la informació històrica , semblava més una mentida que es va exagerar, que si autoaprenentatge de tots els mons paral·lels mentre estiguessin activats , que si l'energia l'agafaven de l'energia dels túnels del multivers … O sia massa ciència ficció, aquests Macabeus els hi agradava mentir en els seus informes espacials , com podia un poble tant primitiu poder fer allò.
La qüestió és que a l'arribar, el Commodore a casa. En el taller d'en Jonàs. Vam obrir-lo a veure què ens trobàvem, en un principi; ens vam decebre. Ja que el vam obrir, de seguida. Vam anar tan ràpidament a obrir-lo amb ganes de veure que trobàvem que quasi no tanquem la porta principal de casa en entrar. I amb expectació mirant com cada arandela i caragol, sortia d'aquella màquina. Que si no fos per la recerca quasi impossible de nivell intergalàctic que m'havia proposat. En un primer moment un cop desmuntat i mirant amb els ulls biònics d'en Jonàs no veiem res de res. El més curiós de tot es que no hi havia ni una sola mota de pols dins de la màquina, encara que feia molt de temps que estava emmagatzemada , i mal emmagatzemada en el dipòsit d'objecte superflus que tenia el Sr. Remgton, que al veure'l tant just com vam arribar, tenia tot de caixes, numerades , i plenes de pols , i la caixa on tenia emmagatzemat aquell ordinador antic , el Commodore no n'era una excepció.
Per això vaig començar a sospitar que hi havia alguna cosa, que fer. Quelcom per desentranyar aquella la situació que m'havia buscat jo mateixa. que feia per amor. D'un noi, o home meravellós que em feia feliç tan sols mirar-lo als ulls , aquells ulls tan bonics que sempre que els mirava... m'hi perdia ... I perquè no es notés , em feia la boja , feia el ridícul , com es que se'm va ocórrer treure'm el tampó, i explicar bajanades... tot per què no notes que cada cop estava més enamorada d'ell. Ja que si ho notava abans que treia la seva condició de Macabeu. Podríem patir tots dos . Més ell , a mi simplement em traurien un nivell d'accés ,i no el tornaria a veure mai mes.
No tornar-lo a veure no era problema , sempre em podria enamorar d'algú , més ... el que és important era complir els manaments del Govern, i fer el que em manaven , baixar un nivell de la qualificació seria intolerable! i mes per un home ... pero el govern s'ha equivocat amb en Garlick , podem ser molt feliços , i a més pujar diversos nivells a la qualificació... aleshores...
Vaig començar a mirar més fixament les peces i de mica en mica una idea, rara se'm va passar per al cap. En el fons no tenia res a perdre. Ja que l'únic que perdria seria una mica més de temps. Alguna rialla estúpida amb en Jonàs de com podia ser tan estúpida per creure en xamanismes antics , dels fanàtics de la secta extinta del Pont d'or. Aleshores vaig començar a tornar a observar a veure si, veia alguna cosa. Abans de començar a fer foteses i que els meus companys d'aventura se'n riguessin de mi!
Però no es veia res de res ,però vaig recordar que els microbots segons els mentiders dels científics que ensenyaven a la població, els microbots tenien una manera d'anar a un hoste nou de la manera més simple, preparant una beguda alcohòlica i posar-la al costat, un cop estiguessin tots un vodka acabar-i a essent de color blau.
Com no tenia res a perdre vaig agafar una mica de vodka en un got i una xeringa tal com deia l'informe científic que vaig trobar, en el fons una mica de vodka sobre el Commodore no feia mal. Si no funcionava simplement veuria el vodka hi ha continuar buscant ...
Però qui s'hagués pensat que realment funcionaria al poca estona de mirar el got de vodka a punt per anar-lo a beure per continuar la recerca dels microbots amb el sistema, es va començar a canviar de color, de blanc, va passar al blau, però poc després es va posar a negre, cosa que els informes dels macabeus no deien, simplement deien que per al tipus de microbot que ells fabricaven l'últim color era el blau, bé era negre al final ... Havia tingut èxit, d'alguna manera qui es fia d'un informe dels científics Macabeus, ningú, crec que ni ells mateixos, ja que van perdre la guerra, com podries fiar-te dels enganys dels mentiders dels Macabeus.
Ara ja tenia els microbots del sistema, ara com els hi podia fer prendre a en Garlick l'abstemi forçat per les lleis contra macabeus.
La solució, fer servir Mr. Sucaba un últim cop! I L'ajuda del Sr. Remington , vam fer que el Sr. li donessin una millor qualificació, motiu per al qual va haver d'anar a un lloc millor com el govern esperaria de ciutadans exemplars com nosaltres. I el pla era senzill amb l'avatar Sucava contactaria amb algun pub secret de la resistència, i el bàrman li donaria el còctel ple de microbots per ell. Vam fer un Pla. S'executaria al cap de 7 dies que el Sr. Remington agafes les noves regnes i fes -fora de la feina en Garlick, i JO i ell irem a què es prengués la beguda, en Jonàs no ens acompanyaria, ja que serà un moment històric en el qual un cop passi tot podré començar a fer-li petons, ja que li canviaria la vida a millor i la meva també, un cop resoltes les coses la seva primera copa o canvia-ra tot.
Comencem!!
PENSAMENTOS DOS CRIADORES 
JoanPuigbert
JoanPuigbert En aquest capítol de Mira el relat de una tragedia...", exploro la tensió entre l'amor i la societat. La Mira s'enamora d'un macabeu, un personatge marginat que desafia les expectatives del seu entorn. Aquest amor il·legal és un reflex de les lluites de classe i de com les normes socials poden limitar les relacions humanes. La biblioteca es converteix en un espai de refugi i connexió, on la protagonista pot explorar els seus sentiments sense por. No obstant això, la seva por a perdre aquesta amistat i les complicacions que implica desafiar el sistema afegeixen una capa de dramatisme a la seva història. La seva decisió de convèncer en Garlick per viure amb ella és un acte de rebel·lia que posa en evidència les injustícies d'una societat que divideix les persones per classe. Aquí, l'amor es converteix en un acte de coratge i esperança.
Status de energia semanal
-- Ranking de
Poder 
-- Pedra de
Poder